Índex de continguts
- Objectius de política lingüística
- Agents de política lingüística
- Coordinació
- Marc legal
- Estatut d’autonomia de Catalunya
- Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística
- Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de Catalunya
- Decret 128/2010, de 14 de setembre, sobre l’acreditació del coneixement lingüístic del professorat de les universitats del sistema universitari de Catalunya
- Llei 2/2014, de 23 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic (Requisit de B2 de terceres llengües)
- Llei 1/2018, de 8 de maig, de modificació de la Llei 2/2014 (Moratòria del requisit de B2 de terceres llengües)
- Decret llei 22/2021, de 5 d’octubre, de modificació de l’article 211 de la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, relatiu a l’acreditació d’una tercera llengua per part de l’estudiantat de grau de les universitats catalanes
- Acords del sistema universitari i de recerca de Catalunya
- Normativa de política lingüística de la UVic-UCC
Objectius de política lingüística
Els objectius de política lingüística de la UVic es projecten dins dels quatre àmbits d’actuació de la Universitat:
Àmbit institucional
Àmbit de la docència
Àmbit de la recerca i la transferència
Àmbit de la gestió, l’administració i els serveis
El Pla de llengües (2022-2025) contempla els objectius generals següents:
Promoure el coneixement i l’ús de la llengua pròpia de la Universitat.
Donar un fort impuls al coneixement i a l’ús de l’anglès com a llengua de treball universitària.
Impulsar el multilingüisme com a part del procés d’internacionalització.
Aquests objectius generals tenen uns objectius específics que es desenvolupen en els diferents àmbits:
Promoure i consolidar l’ús del català en tots els àmbits i activitats de la Universitat en accions alineades amb el Pla d’enfortiment del català impulsat per la Generalitat de Catalunya.
Promoure la transparència informativa i respectar els drets i deures lingüístics dels membres de la comunitat universitària (estudiants, personal acadèmic, investigador i personal d’administració i serveis).
Impulsar el multilingüisme i la interculturalitat entre la comunitat universitària, i consolidar els espais d’ús per a cada llengua de treball en la docència, la gestió, la recerca i la transferència.
Promoure mesures per desenvolupar una docència, una gestió i una recerca amb plenes garanties de qualitat lingüística.
Definir un marc estratègic d’actuació de la Comissió de Política Lingüística de la Universitat, que haurà de vetllar pel compliment de les mesures del Pla, i s’haurà de comprometre a involucrar tota la comunitat universitària en la consecució d’aquest objectiu.
Consolidar la col·laboració amb les altres universitats del domini lingüístic català i, d’una manera especial, amb les integrades en la Xarxa Vives d’Universitats.
Ampliar i consolidar la docència en anglès en els estudis de grau i de màster.
Promoure el coneixement d’anglès entre la comunitat universitària.
Assegurar oferir les vies d’acreditació lingüística necessàries.
Agents de política lingüística
Comissió de Política Lingüística
És l’òrgan representatiu de la UVic-UCC en matèria de política lingüística.
És l’òrgan responsable de la política lingüística de la UVic-UCC, que executa les línies establertes per la Comissió de Política Lingüística.
És un dels dos òrgans tècnics de política lingüística. Organitza la formació i acreditació en llengua catalana per a la comunitat universitària, gestiona la correcció i traducció de textos institucionals i elabora tota mena de recursos lingüístics.
És un dels dos òrgans tècnics de política lingüística. Organitza la formació en llengua espanyola i llengües estrangeres per a la comunitat universitària i tota la formació en llengües per a públic extern.
Coordinació
Oficina de Política Lingüística del Departament de Recerca i Universitats
Els Serveis Lingüístics, juntament amb l’Escola d’Idiomes, representen la UVic-UCC en les reunions de coordinació amb l’Oficina de Política Lingüística de la Direcció General d’Universitats (Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya).
Comissió Interuniversitària de Formació i Acreditació Lingüístiques de Catalunya
Els Serveis Lingüístics, juntament amb l’Escola d’Idiomes, representen la UVic-UCC a la Comissió Interuniversitària de Formació i Acreditació Lingüístiques de Catalunya (CIFALC), que elabora exàmens equivalents als de la SPL.
Grups de treball interuniversitaris
Els tècnics dels Serveis Lingüístics formen part de grups de treball interuniversitaris que es coordinen per donar una resposta unificada a les necessitats lingüístiques de l’àmbit de parla catalana.
Xarxa Vives d’Universitats
Els Serveis Lingüístics representen la UVic-UCC a la Comissió de Llengua de la Xarxa Vives d’Universitats.
Marc legal
Estatut d’autonomia de Catalunya
Text consolidat | Fragments relatius a les llengües pròpies i oficials i als drets lingüístics
Article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials
- La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d’ús normal de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament.
[…]
Article 35. Drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament
- Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català, d’acord amb el que estableix aquest Estatut. El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari i en el no universitari.
[…]
- El professorat i l’alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin.
Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística
Article 4. Els drets lingüístics
- D’acord amb l’article 3 de l’Estatut d’autonomia, i en el marc d’una política activa de la Generalitat per crear les condicions que permetin d’arribar a la igualtat plena quant als drets i els deures lingüístics, a Catalunya tothom té dret a:
- Conèixer les dues llengües oficials.
- Expressar-se en qualsevol de les dues llengües oficials, oralment i per escrit, en les seves relacions i els actes públics i privats.
- Ésser atès en qualsevol de les dues llengües oficials en els termes que aquesta Llei estableix.
- Emprar lliurement qualsevol de les dues llengües oficials en tots els àmbits.
- No ésser discriminat per raó de la llengua oficial que empra.
[…]
Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de Catalunya
Norma completa | Articles referents a la llengua catalana
Article 6. Llengua
- El català és la llengua pròpia de les universitats de Catalunya i, per tant, és la llengua d’ús normal de llurs activitats.
- El català és la llengua oficial de les universitats de Catalunya, com també ho és el castellà. L’ús de les llengües oficials en les activitats universitàries es regeix per la Llei 1/1998, del 7 de gener, de política lingüística.
- En el marc de la Llei 1/1998, del 7 de gener, de política lingüística, el Govern i les universitats, en l’àmbit de llurs respectives competències, han d’estimular el coneixement i l’ús del català en tots els àmbits de l’activitat universitària i fomentar-ne l’aprenentatge entre tots els membres de la comunitat universitària.
- D’acord amb la Llei 1/1998, del 7 de gener, de política lingüística, el professorat universitari, llevat del visitant i casos anàlegs, ha de conèixer suficientment les dues llengües oficials, d’acord amb les exigències de llurs tasques acadèmiques. El Govern, d’acord amb la normativa vigent i mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya, ha de garantir que en els processos de selecció, d’accés i d’avaluació es concreti el dit coneixement suficient.
- El Govern, d’acord amb la normativa vigent i mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya, ha de procurar que l’accés i la incorporació de nous membres a la comunitat universitària no alteri els usos lingüístics docents normals i el procés de normalització lingüística de les universitats.
- El Govern i les universitats, en l’àmbit de les competències respectives, han d’establir programes de foment del coneixement de terceres llengües que puguin incloure tant l’ús d’aquestes llengües en les activitats acadèmiques de la universitat com l’oferta d’assignatures específiques de cada titulació.
Decret 128/2010, de 14 de setembre, sobre l’acreditació del coneixement lingüístic del professorat de les universitats del sistema universitari de Catalunya
Llei 2/2014, de 23 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic (Requisit de B2 de terceres llengües)
Article 211. Acreditació dels coneixements d’una tercera llengua
(Vigent des del 31/01/2014 al 09/05/2018)
- Els estudiants que iniciïn els estudis universitaris de grau en una universitat catalana el curs 2014-2015 i posteriors han d’acreditar, en acabar els estudis, el coneixement d’una llengua estrangera d’entre les establertes en les proves per a l’accés a la universitat (PAU), amb un nivell equivalent al B2 del Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR) del Consell d’Europa.
- L’acreditació a què fa referència l’apartat 1 es pot obtenir superant una prova comuna a tot el sistema universitari de Catalunya. Aquesta prova es pot convalidar amb altres certificats acreditatius de coneixements d’idiomes que tinguin reconeguda l’equivalència amb el Marc europeu comú de referència. El departament competent en matèria d’universitats, per mitjà del Consell Interuniversitari de Catalunya, ha de vetllar pel desenvolupament del procés.
- Els departaments competents en matèria d’universitats i d’ensenyament han d’instrumentar de manera coordinada les mesures necessàries i el calendari d’aplicació per a facilitar que els estudiants accedeixin a la universitat amb les competències en terceres llengües, especialment, en llengua anglesa, que els permetin d’assolir el nivell exigit en l’apartat 1, com a progressió des del nivell B1 segons el Marc europeu comú de referència.
Llei 1/2018, de 8 de maig, de modificació de la Llei 2/2014 (Moratòria del requisit de B2 de terceres llengües)
Article únic. Modificació de l’article 211 de la Llei 2/2014
(Vigent des del 10/05/2018 al 06/10/2021)
Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 211 de la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, que resten redactats de la manera següent:
«1. Els estudiants que iniciïn els estudis universitaris de grau en una universitat catalana el curs 2018-2019 i posteriors han d’acreditar, en acabar els estudis, el coneixement d’una llengua estrangera d’entre les establertes en les proves per a l’accés a la universitat (PAU), amb un nivell equivalent al B2 del Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR) del Consell d’Europa.
«2. L’acreditació a què fa referència l’apartat 1 es pot obtenir per mitjà dels certificats acreditatius de coneixements d’idiomes que tinguin reconeguda l’equivalència amb el Marc europeu comú de referència. El departament competent en matèria d’universitats, per mitjà del Consell Interuniversitari de Catalunya, ha de vetllar pel desenvolupament d’aquest procediment.»
Decret llei 22/2021, de 5 d’octubre, de modificació de l’article 211 de la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, relatiu a l’acreditació d’una tercera llengua per part de l’estudiantat de grau de les universitats catalanes
Article únic. Modificació de l’article 211 de la Llei 2/2014, del 27 de gener
(Vigent des del 07/10/2021)
Es modifica l’article 211 de la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, que resta redactat de la manera següent:
“1. L’estudiantat que ha iniciat els estudis universitaris de grau en una universitat catalana el curs 2021-2022 i posteriors ha d’assolir els coneixements i les competències suficients en, com a mínim, una llengua estrangera, en els termes que estableixi la normativa aplicable als plans d’estudis i altra normativa interna de la universitat. La llengua estrangera ha de ser una de les establertes en les proves per a l’accés a la universitat (PAU) o altres llengües que pugui acordar el Consell Interuniversitari de Catalunya.
2. L’assoliment a què fa referència l’apartat 1 s’ha d’acreditar amb la presentació de certificats i títols acreditatius de la competència en llengües estrangeres que tinguin reconeguda l’equivalència amb el Marc europeu comú de referència per a les llengües, o s’ha de demostrar per les vies alternatives per a l’assoliment de la competència que estableixi el Consell Interuniversitari de Catalunya, que també ha de disposar les adaptacions o les exempcions que siguin necessàries per atendre els supòsits en què hi hagi dificultats importants per a l’adquisició de competències lingüístiques, respectant la diversitat. El departament competent en matèria d’universitats, per mitjà del Consell Interuniversitari de Catalunya, ha de vetllar pel desenvolupament d’aquest procediment.
3. Els departaments competents en matèria d’universitats i d’educació han d’instrumentar de manera coordinada les mesures necessàries i el calendari d’aplicació per facilitar que l’estudiantat accedeixi a la universitat amb els coneixements i les competències en terceres llengües que li permetin l’assoliment a què fa referència l’apartat 1.”