Comunicar-se
Llenguatge corporal
- Guardeu les distàncies en les relacions interpersonals o sou expressius?
- Feu servir el llenguatge del cos (una mà al braç, un copet a l’esquena) mentre parleu?
- Com saludeu algú que acabeu de conèixer?
- És normal mirar i ser mirat d’una manera directa quan aneu pel carrer?
- Està mal vist mostrar afecte en públic?
El cos no enganya
Es diu que jugar amb els cabells denota manca de confiança en un mateix, i tocar-se lleugerament el nas, estar mentint. “Els ulls són el reflex de l’ànima”, assegura la saviesa popular. La importància del llenguatge corporal fa que els bons oradors siguin plenament conscients que, en molts casos, la manera com es diuen les coses és molt més important que les coses que es diuen. A més de tenir clara l’existència d’estudis que asseguren que, en una comunicació entre dues persones, el 70 % de la informació la transmet el cos, és bo ser conscient en cas de marxar de viatge que, a Turquia, el signe d’aprovació amb el dit polze s’empra per referir-se al cul; que, en molts països àrabs, acariciar-se el bigoti equival a llançar-se a una conquesta amorosa, i, que, a Bulgària o al nord de l’Índia, a diferència de quasi tots els llocs del món, assentir amb el cap significa “no” i moure’l d’un costat a l’altre significa “sí”.
Llenguatge verbal
- Sou directes a l’hora de parlar o feu servir un llenguatge més aviat cerimoniós?
- Feu la distinció entre el tractament de “tu” i el de “vostè”?
- Feu servir expressions del llenguatge informal com tio o tia?
- Com doneu les gràcies?
- Cal que hi hagi confiança per fer servir l’imperatiu o per donar ordres de manera directa?
Habilitats comunicatives
- Acostumeu a establir converses amb desconeguts al tren o a l’ascensor?
- Després de dinars o sopars amb un grup de persones feu sobretaula?
- Demaneu el número de telèfon amb facilitat?
- Com us sentiu quan us fan preguntes sobre la vostra vida personal?
- De què parleu quan sopeu amb algú per primera vegada?
Begudes i sobretaula
Segons l’assagista George Steiner, els cafès són un dels grans definidors de la identitat europea. Kierkegaard meditava en els de Copenhaguen; Danton i Robespierre conspiraven en el Procope de París; Freud, Robert Musil o Karl Kraus van convertir tres grans cafès de la Viena d’entreguerres en l’àgora perfecta on debatre del que fos. Dibuixa un mapa de cafès, conclou Steiner, i obtindràs “la noció d’Europa”. A Anglaterra, d’altra banda, tant en la primera com en la segona guerres mundials, protegir els estocs de te de les bombes alemanyes era una prioritat del govern, conscient que per mantenir ben alta la moral del poble calia tenir-ne garantit el proveïment. En un altre país on el te és també la beguda nacional des de fa més d’un mil·lenni, la Xina, hi ha una dita que assegura que n’hi ha prou d’asseure’s un minut en una casa de tes per conèixer tot el que passa sota el sol. Poques coses, doncs, expliquen millor que les begudes de sobretaula el perquè, uns i altres, som com som.