L’ONU va proclamar el 2008 com l’Any Internacional de les Llengües, per posar de manifest la necessitat de defensar i de preservar les llengües del món. Les universitats catalanes hi vam voler contribuir fent difusió entre la comunitat universitària de la importància que té la sostenibilitat de la diversitat lingüística.

Al món es parlen entre 4.000 i 6.000 llengües, de les quals segons les estimacions més optimistes el 50% corren perill d’extingir-se en els propers cent anys i el 96% són parlades per només el 4% de la població mundial.

El nombre de parlants és un factor important, però no sempre és un bon indicador de la salut d’una llengua. Les condicions òptimes que asseguren la vitalitat d’una llengua són complexes. Són una conjunció de suport institucional, utilitat de la llengua en l’esfera econòmica del país i utilització en els mitjans de comunicació globals, amb el sentiment de fidelitat dels parlants envers la llengua pròpia i la consideració que aquests en tenen com a símbol identitari com a factors tan o més essencials.

L’estudiant lingüísticament sostenible valora les persones, i per això no espera que se subordinin. Valora la diversitat, perquè és una persona lliure i sap que la llibertat implica no renunciar a ser qui ets. Valora el coneixement, perquè el fa més lliure i humà. L’estudiant lingüísticament sostenible és conseqüent, i per això el seu comportament lingüístic va a favor de les persones, de la diversitat i del coneixement.